Fa uns dies vaig assistir al meu primer tast de cerveses artesanes. L’organitzava L’Artesanal, un projecte gastronòmic que acaba de néixer a Granollers amb un clar compromís amb els productes de qualitat i proximitat. Com molts de vosaltres, jo he vist proliferar les marques, fires i locals de cervesa artesana a casa nostra en els últims anys. La idea d’una cervesa alternativa a les grans marques industrials, de qualitat i amb arrelament al territori, sempre m’havia semblat interessant, però alhora no sabia per on entrar a un submón, el de la cervesa artesana, que pot semblar fora de l’abast dels no iniciats. Vaig anar al tast, doncs, amb ganes de gaudir de la cervesa i entendre millor el fenomen, sense haver de ser-ne un expert, amb l’orgull innocent del neòfit.

Una Toc per començar

El Víctor, expert cerveser i responsable de les 7 aixetes de L’Artesanal, guiava el tast. Va repetir diverses vegades que la cervesa artesana havia de ser popular i accessible, que podia haver-hi estils molt complexos i tecnicismes, però que calia fugir de l’esnobisme per escampar-ne les virtuts a un públic ampli. Bravo!

Vam començar el tast per la Franceska i la Toc d’Espelta, dues portes d’entrada magnífiques al món de la cervesa artesana. Cerveses suaus, lleugeres i econòmiques, sense estridències i amb el valor de ser produïdes artesanalment i, com la Toc, amb matèria prima del Vallès: l’espelta de Gallecs. Beure una Toc sembla una bona manera d’assaborir la qualitat d’un Vallès agrícola que emergeix cada vegada amb més confiança i entusiasme! Recomanació personal: acompanya-la amb un formatge tendre d’ovella de la granja La Cleda: insuperable!

La IPA no és “hipster”!

Vaig tastar la meva primera cervesa d’estil Indian Pale Ale a Boston l’any 2013. Hi vaig viure un parell de mesos i allà era un tipus de cervesa molt comuna. Em va atraure l’amargor que tenia i la història d’on provenia: eren les cerveses que els anglesos portaven a l’Índia colonitzada del segle XIX i, per aguantar el llarg viatge en vaixell, necessitaven una càrrega de llúpol fora de l’habitual, cosa que els donava l’amargor que les caracteritza. Els americans les van importar als Estats Units i en van adaptar l’estil. A Boston, doncs, me’n vaig fer un tip de beure cerveses IPA.

Quan vaig tornar a casa, però, em vaig oblidar d’aquest estil, probablement perquè no estaven gaire a l’abast. Havia passat gairebé un any quan, un vespre, el David, un amic que havia fundat Art cervesers a una masia de Canovelles, em va donar a tastar una cervesa que estaven pensant llançar al mercat. La vaig olorar i la vaig tastar sense gaires prejudicis, i vaig sentir una mena de rememoració de Boston a la manera proustiana. Es tractava de la Indiana, la primera IPA que proposava Art cervesers. Li vaig dir: aquesta cervesa té gust de Boston. I aleshores vaig entendre que cada cervesa té un sentit.

Per això em va sorprendre que el Víctor, mentre tastàvem la IPA Aniversari de Cerveses Montseny, digués que la IPA s’havia tornat un estil “trendy”, especialment a Barcelona ciutat. Ell, que des de Zulogaarden havia produït la primera IPA de l’Estat l’any 2009, la Sang de Gossa, quan això era quelcom agosarat, ara viu amb una certa ironia la moda de les IPA. Les modes, a vegades amplien l’abast d’una cosa que estimes, però alhora la devaluen, li prenen l’autenticitat de quan només l’apreciava una minoria. Sempre hauríem de tenir un motiu perquè les coses ens agradin i que no sigui l’atracció efímera de les modes. Per a mi, beure una IPA sempre serà tornar a Boston!

Artesana vs Industrial: una falsa dicotomia

Per què és artesana una cervesa? És artesanal, fonamentalment, perquè com a mínim un 60% del procés de producció és artesanal i perquè tots els productes que fa servir són naturals, és a dir, no s’utilitzen estabilitzadors o potenciadors del gust, per exemple. Això vol dir que cal demonitzar la cervesa industrial? “No”, va dir el Víctor, “cada cervesa té el seu moment”. Interessant: el context motiva la cervesa que et prens. No és el mateix una nit de festa que un sopar, l’hivern que l’estiu. Exactament el mateix que ja passa amb el vi. Això ho vaig entendre quan vam tastar la Stout Baby californiana i la Coure… L’hivern demana una Winter Ale com la Coure.

Cervesa: refresc o aliment?

Al tast vam entendre la importància de tractar la cervesa artesana amb respecte, com si fos un producte fresc. Si la cervesa artesana no fa servir estabilitzants, significa que és un producte fresc, que evoluciona amb el temps. Això fa que una cervesa artesana que ha passat molts mesos en una ampolla o ha tingut males condicions d’emmagatzematge, perdi bona part de les seves qualitats. Potser cal apostar més fort pel tractament del producte, i no només per la qualitat de la seva elaboració. Per això no té cap sentit servir una cervesa en una copa gelada, com a vegades es fa: la cervesa no és un refresc.

La cultura de la cervesa

Un bon tast sempre ha de començar per una introducció històrica que li doni prestigi. Fa milers d’anys que es consumeix cervesa. Per tant, en som uns humils epígons. El que cada cop tinc més clar és que tastar una cervesa artesana no és només ingerir una beguda per esvair la set. Gaudir d’una bona cervesa artesana és una experiència sensorial però també un compromís amb una forma de tractar les matèries primes que es fa servir per elaborar-les, amb una forma d’entendre la producció i el tractament del producte, i amb les històries que expliquen cadascuna de les cerveses. Cada cervesa desvetlla una història, i conèixer-la t’ajuda a assaborir-la millor. Això deu ser el que anomenen la “cultura de la cervesa”. Qui pot tenir-ne por?

 

Víctor Escudero
Assistent al tast d’introducció a la cervesa artesana

Write a comment:

*

Your email address will not be published.