0 Comments

Any 2009: Art cervesers, cervesa resident de L’Artesanal, elabora la seva primera cervesa, una Art Orus Märzen Lager. Des d’aquell any fins a l’actualitat, el mercat de la cervesa artesana ha evolucionat d’una manera trepidant. L’any 2009 jo era capaç de recitar de memòria les fàbriques instal·lades a Catalunya, els distribuïdors es podien comptar amb els dits d’una mà i els locals especialitzats amb els de dues. Aleshores, el coneixement del producte per part del públic era escàs i el consum també. Un festival com el Barcelona Beer Festival era inimaginable.

Any 2017: 8 anys més tard moltes coses han canviat. Hi ha més fàbriques de cervesa artesana que mai, infinitat de marques, referències, estils, més i millors empreses de distribució, locals especialitzats, fires, festivals… tot plegat, un panorama excitant. Tanmateix…

Què succeeix actualment amb el reconeixement del producte per part del públic? I amb el seu consum?

Si bé és cert que la cervesa artesana no és desconeguda per a una gran part del seu públic potencial, també ho és que molts cops la seva degustació no va més enllà d’un tast esporàdic en alguna fira, bar especialitzat de la capital o restaurant que aposta pels productes autòctons.

Segons els experts, tenim alguns del millors locals cervesers del món, un festival de primer ordre mundial, i cerveses reconegudes i premiades en concursos internacionals.
Però tot plegat conviu amb un consum irrisori si el comparem amb el d’altres països propers.

A continuació, exposaré alguns dels motius que, a parer meu,   expliquen aquest baix índex de consum a casa nostra:

  • ESNOBISME: fa temps una persona vinculada al món del vi em va dir que envejava el baix nivell d’esnobisme i floritures amb què havia nascut el moviment cerveser autòcton, cosa que el feia molt atractiu al públic general i, en especial, al públic jove.  Paradoxalment, ara observo com el vi s’espolsa floritures i ens ofereix productes enfocats a un públic ampli que vol senzillament gaudir d’una bona copa de vi, mentre la cervesa recorre el trajecte oposat per oferir productes complicadíssims i, en alguns casos, a preus pràcticament inabastabes per un públic que no sigui el que ja consumia vins de preus igualment inabastables.
  • VARIETAT D’ESTILS: tot i que s’ha de reconeìxer i agraïr l’esforç d’alguns fabricants per oferir productes variats, l’arrencada del moviment cerveser autòcton s’ha inspirat en estils americans com les APA i les IPA de la costa oest del Estats Units, fet que ha situat els productors que s’inspiraven en estils propis del centre d’Europa, Bèlgica o les Illes Britàniques en l’esfera dels intrèpids.
  • DRINKABILITY DE LA CERVESA: com diu el meu admirat Albert Barrachina, la cervesa és per sobre de qualsevol altra cosa, una beguda. Al meu entendre, productes que vagin més enllà d’un llindar de volum alcohòlic o d’amargor, sense l’equilibri que aporten EL CONJUNT D’INGREDIENTS  de la cervesa, s’allunyen de la drinkability més o menys generalitzable.
  • PREUS I MARGES: conec de primera mà els esforços que realitzen els cervesers per poder oferir un producte d’alta qualitat a un preu competitiu. La mateixa norma es pot aplicar a bona part de la distribució. És per això que no deixa de sorprendre’m, i alhora decebre’m, la lleugeresa amb què es fixen els preus de venda al públic de la cervesa artesana, cosa que, al meu entendre, va contra l’expansió del seu consum.
  • CULTURA DE LA CERVESA: si algú va creure que amb l’emergència de fàbriques, marques i locals especialitzats en cervesa artesana, el sector podia per fi respirar i gaudir de l’esforç i l’èxit, sento dir-li que està equivocat. Cal més difusió que mai de la cultura cervesera per fer que el públic s’incrementi significativament (amb una petita part del consum estimat a Itàlia, en tindríem prou).

Per exemple, si algú creia que els cursos d’iniciació al tast de cerveses,  es quedarien al calaix on es van guardar fa temps, que surti del seu micromon i es passegi pels bars i restaurants del seu barri o pregunti als cervesers en quina direcció estan enfocant els seu producte a manca de la demanda i el reconeixement intern.

L’Artesanal: la nostra aposta per la cervesa artesana

A finals de l’any 2016, vam tenir l’oportunitat de posar en pràctica algunes de les reflexions anteriors a través d’un projecte gastronòmic i cerveser situat al centre de Granollers. L’Artesanal neix amb la convicció i la voluntat d’apostar per la cultura de la cervesa de qualitat arrelada al territori, amb copes de cervesa artesana fresquíssima, de trago fàcil i preu correcte, soles o acompanyades de menjar. Per respecte al producte, conservem les cerveses en fred i les servim en copes especialment dissenyades per gaudir de totes les seves qualitats.

I sí: difusió de la cultura cervesera de base, perquè les cases es comencen pels fonaments i no per la teulada. Perquè realment val molt la pena distingir entre una lager i una ale abans de recitar de memòria els llúpols originaris de Nova Zelanda.

Benvinguts a L’Artesanal!

David Rius
Soci fundador d’Art cervesers i L’Artesanal

Write a comment:

*

Your email address will not be published.